Fundació Miró


Els tallers d'obra gràfica


Miró publicà els seus primers gravats el 1933 i a partir d’aquest moment va aprenent les diferents tècniques gràfiques amb gravadors tan importants com Louis Marcoussis, Roger Lacourrière o William Hayter. Des de 1938 Miró es mostrà molt interessat per l’obra gràfica, tal com reflecteix el seu testimoni publicat a la revista francesa XXe siècle: “M’agradaria provar l’escultura, la ceràmica, el gravat, i tenir una premsa”(1). El 1959, quan Miró adquirí Son Boter, tornà a mostrar la seva intenció d’aprofitar aquesta possessió per “instal·lar-hi també premses per a lito i aiguafort”(2). Finalment, el maig de 1962 Miró escrigué a Dupin i li comentà els seus plans d’instal·lar un estudi de gravat a Palma.

Miró transformà l’antiga cotxera de Son Boter en un taller de gravat de dues plantes, amb el seu tòrcul i les instal·lacions necessàries. El taller de litografia es va construir damunt un antic aljub. Tot sembla indicar que la premsa litogràfica s’hi va instal·lar la tardor de 1975. Aquest darrer taller encara conserva una premsa litogràfica antiga que Aimé Maeght, el marxant de Miró a Europa, trobà a París i regalà a l’artista català.

Durant els darrers sis anys de la seva vida Miró centrà la seva activitat artística en el dibuix, el gravat i la litografia, més aviat que en la pintura. Aquests tallers li varen permetre preparar moltes de les edicions de la seva etapa de maduresa, realitzades amb diversos col·laboradors com Robert Dutrou, Joan Barbarà o el litògraf Damià Caus. D’aquests tallers sorgiren sèries com Enrajolats, Gaudí o Els gossos, que Miró preparà en col·laboració amb Joan Barbarà, i també sèries litogràfiques com Joan Miró. Pintura, realitzada en col·laboració amb Damià Caus. El procés creatiu d’aquestes sèries està àmpliament representat a la col·lecció permanent de la Fundació.

Els tallers de Miró originalment comprenien les tècniques del gravat, la litografia i l’òfset. Actualment, els tallers d’obra gràfica de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca encara conserven la maquinària i els estris usats per l’artista en la producció de la seva obra gràfica, com ara el tòrcul de gravat i la premsa litogràfica. A més dels tallers de litografia i gravat, s’hi han anat incorporant noves tècniques com la serigrafia i la ceràmica. En els darrers anys, els tallers s’han obert també a les noves tecnologies amb la incorporació de sistemes d’impressió digital i de fotografia. Aquesta renovació dels tallers de Miró ha permès programar cursos i fer edicions amb les tècniques més actuals de l’àmbit de l’obra gràfica. Els tallers han esdevingut, doncs, un entorn privilegiat per a l’intercanvi d’idees i experiències creatives entre artistes de qualsevol edat i formació i de qualsevol nacionalitat o procedència.


(1). “Je rêve d’un grand atelier”, a XXe siècle, núm. 2, París, maig de 1938, pàg. 25-28.
(2). Carta de Joan Miró a Josep Lluís Sert, 9 octubre de 1959 (Frances Loeb Library, Graduate School of Design, Harvard University).