Fundació Miró


Son Boter



Son Boter és una possessió típica mallorquina que data del segle XVIII, la denominació de la qual deriva del llinatge del propietari d’aquesta finca al segle XIV, el mercader Llorenç Boter(1). Inicialment s’explotà agrícolament i, segurament, ja a finals del segle XVIII la família Martorell va decidir construir-hi una casa per passar-hi les temporades de primavera i estiu. De manera que la casa, fins i tot quan es va destinar a ús d’esplai, mantingué el model tradicional propi de les finques d’explotació agrícola.

La proximitat de Son Boter a Son Abrines, on hi havia l’estudi dissenyat per Josep Lluís Sert, permetia a Joan Miró guanyar intimitat i un nou taller de creació de pintura i escultura, tal com explica en una carta a Sert el 9 d’octubre de 1959: “Acabo d’adquirir Son Boter, la magnífica casa que estava al darrere de la nostra. Això, a part de ser una bona inversió, em posa sobretot a l’abric de tot veïnat enutjós. Em servirà també per a fer-hi teles i escultures monumentals i així descongestionar el taller”(2). Pel que sembla, la compra de Son Boter va ser possible gràcies a la dotació econòmica del premi Guggenheim que havia estat atorgat a Miró el 1958, amb motiu de la creació dels dos murals ceràmics per a la seu de la UNESCO a París.

Son Boter s’organitza en dues plantes, més golfes, i té una teulada de quatre aiguavessos. La casa presenta també algunes dependències en un nivell subterrani i una entreplanta entre els dos primers pisos. Tal com havia succeït al Taller Sert, Miró hi va anar creant un entorn propici de treball mitjançant postals, dibuixos infantils i objectes de diversa procedència. A més, va anar apropiant-se de l’espai a través de traços de carbonet a les parets que donen vida a figures i personatges relacionats amb les seves escultures, i a través dels regalims i esquits de la pintura en terra. Aquests grafits de Miró enriqueixen aquest exemple d’arquitectura tradicional mallorquina fusionant novament tradició i modernitat, i formen una singular i única mostra de l’expressió de l’artista.

Les parets de color siena d’una habitació de la planta alta destaquen de la resta de parets emblanquinades. Miró es recollia en aquesta estança per descansar: “Aquesta és l’habitació on descans. Ha quedat com estava: el color, els prestatges encastats. Aquí hi ha Prats, Pablo i els meus pares”(3). En els seus moments de repòs, Miró estava envoltat dels retrats a l’oli dels seus pares, Dolors Ferrà i Miquel Miró, i de dues fotografies de dos dels seus amics, Joan Prats i Pablo Picasso.

Anys més tard, la possessió de Son Boter albergaria també uns tallers de gravat i litografia que permetrien a Miró la realització d’obra gràfica, sense sortir dels seus estudis.


(1) Bartomeu Bestard, “Son Boter”, a Fundació Pilar i Joan Miró, Miró. Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, Barcelona: Lunwerg, 2005.
(2) Carta de Joan Miró a Josep Lluís Sert, 9 octubre 1959 (The Josep Lluís Sert Collection, Frances Loeb Library, Harvard University).
(3) Georges Raillard, Ceci es la couleur des mes rêves, Entretiens avec Georges Raillard , París: Seuil, 1977, pàg. 150-151.