Fundació Miró


JOAN MIRÓ A MALLORCA



“Mallorca és un país realment bell. A certs llocs encara es troba la frescor dels primers dies de la creació, que no es troba als entorns paradisíacs que hem visitat.”


Joan Miró, 1948


Joan Miró va mantenir una relació molt estreta amb Mallorca al llarg de la seva vida. Encara que va néixer a Barcelona, el 20 d’abril de 1893, sa mare, Dolors Ferrà, i els seus padrins materns eren mallorquins. Aquest vincle familiar va fer que a partir de 1900, quan tenia només 7 anys, començàs a passar part dels estius, amb la seva padrina materna, a Mallorca. Durant les seves estades estiuenques Miró realitzà dibuixos de paisatges i d’edificis emblemàtics com la Llotja, el castell de Bellver, els molins de vent i les marines.

Miró se sentia vinculat a dos llocs en particular: Mont-roig, a la província de Tarragona, on els seus pares tenien una masia, i Mallorca. Tots dos llocs li permetien el recolliment espiritual, viure i treballar en una natura encara no contaminada. El contacte directe amb la terra li permet absorbir-ne l’energia, com si fos un arbre.

El 1920 Miró va realitzar el seu primer viatge a París, que suposaria el punt d’inflexió a la seva vida: “Sent que un món nou s’obre a la meva ment.” A partir d’aquell viatge Miró combinaria la “fermentació espiritual” de París amb la calma del camp. Així ho va expressar en nombroses ocasions: “L’estada a París m’ha obert un món d’idees, i ara amb la tranquil•litat excitant del camp em llenç a treballar apassionadament [...] el meu ideal, París i el camp de Catalunya (naturalment, el de Mallorca també).

L’estiu de 1929 els seus llaços amb Mallorca es reforçaren arran del seu compromís amb una mallorquina, Pilar Juncosa, amb qui es casà el 12 d’octubre d’aquell mateix any.

El 1940 els bombardejos nazis obligaren Miró a abandonar França i cercar refugi a Mallorca. Durat la seva estada a l’illa, fins a l’octubre de 1942, Miró va desenvolupar un interès per la música i va continuar cultivant el seu interès per la poesia. A més, va continuar pintant la sèrie de les Constel•lacions.

El 1954 Miró va decidir deixar Barcelona i traslladar-se a viure definitivament a Mallorca: “Aquest país es meravellós... Estem a punt de comprar una casa prop de Palma a un esplèndid terreny. Dividir el meu temps entre aquí [Mallorca] i París, i de tant en tant viatjar a Nova York, seria ideal per al treball i la salut.”

A Mallorca, el 1956, Miró va veure materialitzat el seu somni de comptar amb un taller propi, dissenyat pel seu amic, l’arquitecte català Josep Lluís Sert. Durant els anys de construcció del seu taller i fins a finals dels anys cinquanta, Miró pràcticament va abandonar la pintura i es va dedicar gairebé exclusivament a la ceràmica, al gravat i a la litografia. Sens dubte, el seu ritme de treball fou alterat pel trasllat a Palma, el 1956, i la instal•lació al nou taller. Aquest trasllat el va dur a revisar antigues teles i quaderns de dibuixos. Miró ho recordava així: “Al nou estudi vaig tenir l’espai suficient per primera vegada. Vaig poder desembalar caixes que contenien obres realitzades molt temps enrere [...] Quan vaig treure tot allò, a Mallorca, vaig començar a fer-me autocrítica [...] Vaig ser despietat amb jo mateix. Vaig destrossar moltes teles, i sobretot molts de dibuixos i gouaches.”

Aquesta revisió de la producció artística degué tenir repercussió positiva a la seva creació plàstica. L’abundant producció pictòrica dels anys setanta es caracteritzava per la seva força i per la seva expressivitat, tal vegada com a conseqüència del seu coneixement de l’expressionisme abstracte americà i de l’art i la cal•ligrafia orientals.

La tardor de 1959 Miró adquirí una casa del segle XVIII, Son Boter, com a estudi addicional, per realitzar pintures i escultures monumentals. En realitat, Miró la va utilitzar fonamentalment per pintar i, sobretot, per realitzar dibuixos a les seves parets, a diferents escales.

Mallorca no fou en absolut un lloc de retir per a Miró, un lloc d’abandonament de la seva activitat creativa. Al contrari, Mallorca fou un jardí fecund que cultivà amb cura, utilitzant la metàfora de l’artista mateix, que afirma: “Jo treballo com un jardiner”. En la seva maduresa, Miró continuà creant infatigablement i així ho testimonien la quantitat i la qualitat de la seva producció artística i la multitud de projectes de l’art públic, obra gràfica, ceràmica, murals, vidrieres, tapissos, així com decorats i vestuaris per a teatre.

A més d’aquest dos estudis, el Taller Sert i Son Boter, el maig de 1962 Miró ja començà a pensar a instal•lar el seu propi taller de gravat a Palma. Això li va permetre continuar fent realitat el seu desig d’aproximar el seu art al gran públic. Per un costat, la producció seriada d’obra gràfica va fer el seu art més assequible; per un altre, els nombrosos projectes d’art públic que projectà ampliaren considerablement la seva difusió, el nombre de possibles receptors.

La llavor sembrada per Miró al llarg de tota una vida continuà dimensionant els fruits més enllà de la seva mort, el 25 de desembre de 1983, a la seva casa de Son Abrines, a Palma. Tal com ho hagués expressat Miró mateix: “No és una obra el que compta, sinó la trajectòria de l’esperit durant la totalitat de la vida, no el que s’ha fet en el transcurs d’aquesta, sinó el que deixarà entreveure i facilitarà de fer als altres, en una data més o menys llunyana.”