Fundació Miró


Noves lectures de la col·lecció: JOAN MIRÓ. CAMPS CREATIUS



Noves lectures de la col•lecció
Joan Miró: camps creatius

Mallorca va significar per a Joan Miro un extraordinari indret de creació en pau i llibertat, un jardí fèrtil que va conrear amb afany fins al final dels seus dies -utilitzant una coneguda metàfora del mateix artista que va afirmar el 1959 “Jo treball com un hortolà”. En plena maduresa, Miró va continuar creant infatigablement, com així ho testifiquen la quantitat i la qualitat de la seva producció artística i la multitud de projectes en els quals va treballar: pintura, escultura, projectes d’art públic, obra gràfica, ceràmica, murals, vidrieres, tapissos, decorats i vestuari per a teatre. Així mateix, la varietat de les tècniques, els materials i els procediments utilitzats testimonien aquest afany insaciable de recerca. El seu ímpetu transgressor i inconformista el va forçar a imposar-se nous reptes creatius per a fugir de la repetició, d’allò banal i, en definitiva, del que és convencional, i a encunyar així el seu propi llenguatge plàstic.

La diversitat de camps creatius va marcar també la seva darrera etapa de producció, desitjós sempre d’“anar més enllà” -com solia dir-, infringint totes les normes tradicionals de l’expressió artística. El xoc, la ruptura, l’obertura varen ser una tria constant fins als seus darrers dies, i les seves obres, per tant, varen tenir una major independència, llibertat d’expressió i radicalisme.

La relació de Joan Miró amb Mallorca es va mantenir al llarg de tota la seva vida. Encara que va néixer a Barcelona, el 20 d’abril de 1893, sa mare, Dolors Ferrà, com els seus padrins materns, era mallorquina. Aquest vincle familiar va fer que, a partir de 1900, passàs les temporades estiuenques a l’illa. Més endavant, els seus llaços amb Mallorca es varen veure reforçats arran del seu compromís amb una mallorquina, Pilar Juncosa, l’estiu de 1929, amb qui va contreure matrimoni.

Miró es va sentir especialment vinculat a dos llocs: Mont-roig (Tarragona), on els seus pares tenien una masia, i Mallorca. Ambdós li varen oferir el recolliment espiritual que necessitava per a la seva creació.

El 1956 Miró es va instal•lar definitivament a Mallorca, concretament a Son Abrines, on va disposar per primera vegada d’un magnífic estudi dissenyat pel seu gran amic i col•laborador, l’arquitecte català Josep Lluís Sert. És l’època d’un Miró reconegut, un pintor consagrat internacionalment i un artista que treballa silenciosament i incessant en un entorn privilegiat. Anys més tard, el 1959, Miró adquireix uns terrenys i els edificis contigus, Son Boter, i configura així un conjunt de tallers on realitza i projecta més de la tercera part de la totalitat de la seva obra artística, fins a la seva mort el 1983. Foren més de vint-i-cinc anys de fervent activitat i intensa aventura estètica, on l’esperit de lluita i l’afany d’experimentació no varen abandonar mai l’artista.

 


Joan Miró: Camps Creatius



Invitació 1015 KB