Glossari

Glossari

ÀCID

Solució química que actua com a remenjant, és a dir, que té la capacitat de corroir o mossegar les parts no protegides o reservades de les planxes de gravat. Normalment, s’utilitza el terme aiguafort per anomenar aquests tipus d’àcids emprats en les tècniques indirectes de gravat calcogàfic. L’aiguafort més utilitzat és l’àcid nítric diluït en aigua.

BON À TIRER

Terme francès el significat del qual “Bo per estampar” designa la prova d’estampació definitiva, escollida per l’artista perquè serveixi de model per realitzar tot el tiratge.

CINCOGRAFIA

Tècnica basada en el procediment de la litografia, però que utilitza com a suport una planxa de zinc, en lloc d'una pedra litogràfica, d’aquí la seva denominació.

EMPREMTA

Marca que deixa el contorn de la matriu damunt el paper en el procés d’estampació del gravat calcogràfic, al ser sotmesos a la pressió del tòrcul.

ESTAMPA

Suport que conté la imatge transferida des de la matriu mitjançant el procés d’impressió. De fet, l’estampa és fruit de la combinació d'una sèrie de processos com ara el treball sobre la matriu, l’entintatge i la impressió o estampació sobre un suport flexible, generalment paper.

ESTAMPACIÓ

Procés a través del qual la imatge realitzada per l’artista sobre la matriu es transfereix a un suport quan ambdós es mantenen en contacte. En totes les tècniques d’obra gràfica, excepte en la serigrafia, la imatge es transfereix des de la matriu entintada al suport mitjançant la pressió exercida de forma manual o mecànica.

GOFRATGE

Tècnica del gravat calcogràfic que té com a finalitat obtenir un efecte de relleu a la superfície del paper. Per aconseguir-ho, les parts no reservades de la planxa es sotmeten a l’acció perllongada de l’aiguafort fins que arribi a foradar-la. Durant el procés d’estampació, la pressió exercida pel tòrcul sobre la matriu i sobre el suport fa que el paper penetri dins les zones foradades de la matriu, aconseguint d’aquesta manera un efecte de volum o relleu. En aquesta tècnica, l'estampació se sol fer en sec, és a dir, sense entintar la matriu.

GÚBIA

Eina que consta d’un mànec i d’una peça d’acer la punta de la qual pot tenir diferents perfils i formes. Aquesta eina s’utilitza en xilografia i linografia per realitzar incisions, rebaixar i buidar la superfície de les matrius de fusta, tablex o linòleum.

MAQUETA

Model preliminar que utilitza l’artista per estudiar aspectes referents a la composició i el color de l’estampa. En el cas de Miró, la maqueta va servir com a punt de partida per a la realització de la planxa i de l’estampa.

MATRIU

Suport que conté una imatge que pot ser transferida a un altre suport, generalment de paper, per a la seva reproducció seriada. El material de la matriu, així com el tipus de treball que l’artista hi realitza varia en funció de la tècnica de reproducció i estampació escollida. Segons les diverses tècniques emprades, la matriu s’anomena tac xilogràfic, pedra litogràfica, pantalla serigràfica o bé làmina pel gravat calcogràfic.

MONOTIP

Estampa única obtinguda al transferir directament una imatge pintada en un suport, generalment rígid, a un altre suport generalment de paper. Els pigments del primer suport es transfereixen al paper quan estan frescs, mitjançant una pressió manual o mecànica.

MOSSEGAR

Acció corrosiva produïda per l’àcid o aiguafort en les zones no protegides de la planxes de gravat calcogràfic. La intensitat de l’acció corrosiva varia en funció de la concentració de l’aiguafort i del temps d’exposició de la planxa a l’àcid.

NUMERACIÓ

Assignació d’un número d’ordre a cada una de les estampes que integren una edició. Aquest número d’ordre va seguit del número total d'exemplars que integren l’edició, separats mitjançant una barra, i solen anotar-se a llapis a l’angle inferior esquerre, sota l’empremta de la planxa. En la numeració de la edició venal, és a dir, en la numeració de les estampes destinades a la venda, se sol utilitzar xifres aràbigues. Així, l’estampa número 3 d’una edició de 40 exemplars s’indicaria 3/40.

PEDRA LITOGRÀFICA

Suport de pedra emprat com a matriu en la tècnica de la litografia. El tipus idoni de matriu litogràfica és la pedra de carbonat de calci de gra fi. La litografia utilitza una tècnica de reproducció plana, és a dir, la matriu no es treballa en relleu com en la xilografia o en profunditat com en el gravat calcogràfic, sinó que l’artista dibuixa amb tinta o llapis greixós sobre la superfície de la pedra previament polida.

PLANXA

Suport fi de metall brunyit on l’artista grava la imatge. Els materials utilitzats poden ser coure, zinc, ferro, acer etc.

POCHOIR

Terme francès que s’utiliza per designar la tècnica del dibuix picat. En aquesta tècnica la imatge s’obté mitjançant la utilització de plantilles en les quals s'han retallat les figures que es desitjen aconseguir. La tinta es transfereix al paper que es desitja imprimir a través de les zones obertes de la plantilla.

PROVA DE COLOR

Estampació de la matriu ja acabada que realitza l’artista per estudiar si els colors que ha preparat són els idonis. L’artista pot realitzar una sèrie d’estampacions preliminars que el permeten estudiar els colors i la seva combinació fins a aconseguir un resultat satisfactori.

PROVA D’ESTAT

Estampació de la matriu inacabada que realitza l’artista per observar si els aspectes compositius i cromàtics transferits al paper són els desitjats. Així doncs, les proves d’estat serveixen per documentar les diferents fases del procés d’elaboració d’una matriu, ja que mostren els canvis que l’artista va introduint.

REGISTRE

Procediment utilitzat per encaixar, en l’estampa, el contorn de cada un dels colors en el lloc exacte que els hi correspon, en aquells casos en què els colors s’ estampin amb diverses matrius diferents. Si els registres no són precisos, la imatge apareix desdoblada, a causa del desplaçament dels contorns. Existeixen diversos métodes per aconseguir aquest objetiu, un dels més freqüents és la realització de punts incisos, situats a la mateixa distància en totes les matrius. En el procés d’estampació, aquests punts serveixen de referència o guia per establir els marges de cada color.

RESERVAR

És el procés de recobrir aquelles parts de la planxa que no es desitja mossegar amb vernissos, ceres, reïnes o altres substàncies que permeten aillar-les, és a dir, protegir-les o reservar-les abans de sotmetre-les a l’acció de l’àcid. Les zones de la planxa o matriu protegides s’anomenen, doncs, reserves.

RESINA

Substància pulveritzada que protegeix les parts reservades enfront de l’acció de l’àcid. S’utiliza en la tècnica de l’aiguatinta per tal d’obtenir efectes tonals.

TAC

Peça de fusta treballada en relleu que s’utilitza com a matriu en la xilografia. L’artista rebaixa aquelles parts de la superfície del tac xilogràfic que no desitja estampar, realitza incisions i arranca estelles amb eines d’acer com ara gúbies, enformadors, ganivetes i fins i tot burins. El resultat final d’aquest treball és la imatge en relleu que es desitja transferir al paper. El tac de fusta pot estar tallat a la fibra, és a dir, extret d’un tronc d’arbre tallat en el sentit de la veta o bé a la testa, és a dir, en el sentit dels anells.

TIRATGE

Conjunt d’estampes impreses a partir de la mateixa matriu o matrius i les característiques físiques i tècniques de les quals són iguals. El tiratge comprén tots els exemplars impresos d’una mateixa obra, tant les proves d’artista, com les estampes fora de comerç i les destinades a la venda. No obstant això, el número de l’edició o tiratge habitualment designa només aquells exemplars que es comercialitzen.

VERNÍS

Substància greixosa, formada per una barreja d’olis i reïnes dissolts en alcohol i trementina, amb la qual es recobreix la planxa per protegir-la de l’acció de l’àcid o aiguafort, en les tècniques indirectes de gravat calcogràfic. El vernís utilitzat en la tècnica de l’aiguafort és líquid, fet que permet aplicar-lo amb pinzell. En canvi, el vernís tou, integrat per una mescla de cera, resina i llard, és més viscós i normalment s’aplica sobre la planxa mitjançant un roleu.