Fundació Miró


Colmena. Martina Höfflin i Pascal Glissmann.



Premi Pilar Juncosa i Sotheby’s 2009
Curador: Pau Waelder
Instal·lació “site-specific” als jardins de l’FPJM


Aquest estiu, un eixam de formes de vida electrònica envaeix els jardins de la Fundació Pilar i Joan Miró. Sota el títol Colmena, els artistes Martina Höfflin i Pascal Glissmann, guanyadors del Premi Pilar Juncosa i Sotheby’s 2009, presenten una impressionant evolució del seu celebrat projecte Electronic Life Forms, una sèrie de criatures robòtiques que qüestionen la nostra percepció de la vida i la nostra relació amb les noves tecnologies. Joan Miró afirmava que “una escultura s’ha de confondre amb les muntanyes, els arbres, amb les pedres...”: inspirant-se en aquesta idea, els artistes han desenrotllat el concepte d’un immens rusc de criatures electròniques (prop d’un centenar), que ocuparan d’una manera orgànica diversos espais naturals de la Fundació. El públic podrà interactuar amb aquests éssers als jardins i també observar-ne un nombre reduït, que es conserva en recipients hermètics en un entorn expositiu. La Colmena de Höfflin i Glissmann ens du a plantejar-nos què és allò artificial i com ens relacionam amb la natura.

Pascal i Martina es van conèixer a l'Acadèmia de Media Art de Colònia (Alemanya). Han impartit diversos seminaris i tallers sobre visualització, electrònica experimental i disseny gràfic. Han desenvolupat la instal lació ELF i iniciat la publicació experimental fusió, sent ambdues presentades en diversos festivals i exposicions. Ara treballen conjuntament com a artistes i desenvolupen i produeixen instal·lacions per a l'espai públic.

El projecte preveu una instal·lació “site-specific” als jardins de la Fundació Pilar i Joan Miró. A l’estiu de 2010, un eixam de formes de vida electrònica ocuparan els jardins i qüestionaran les relacions entre tecnologia, natura i l’ésser humà.

Es tracta d’un conjunt de petits insectes robòtics o ELFs (Electronic Life Forms / formes de vida electrònica) que generen la impressió de ser organismes vius i com a tals afecten emotivament a l’espectador. Els ELFs s’alimenten per mitjà de panells solars i reaccionen a l’entorn i als canvis de llum durant el dia, les ombres dels arbres o la interacció amb el públic.

Miró considerava que les seves pintures eren la part més “convencional” de la seva expressió artística, mentre creava nous i “fantasmals” mons amb les seves escultures. Estava fascinat amb la idea de la vida oculta dels objectes, tant objectes quotidians com obres d’art. Aquesta és precisament la idea base dels ELF’s: on comença la vida i com percebem aspectes de la vida en un context inesperat.

L'aspecte cinètic de les ELFs estableix paral·lelismes amb el llenguatge pictòric de Joan Miró. De la mateixa manera en què diversos elements figuratius poblen els llenços de l’artista (p.ex: en les Constel.lacions), les ELFs ocupen un espai tridimensional com una comunitat d'éssers vius.

 

Enllaços relacionats

Entrevista a Martina Höfflin i Pascal Glissmann


"Colmena". Martina Höfflin-Pascal Glismann