Fundació Miró


GREY MATTER (Matèria gris)


“Els nostres humors, els nostres pensaments, les nostres emocions, els nostres sentiments hi provoquen canvis que no estem en condicions d’entendre. Les velles trampes desapareixen, mentre en sorgeixen de noves: els antics indrets segurs esdevenen impracticables i el camí tant pot ser planer i fàcil, com increïblement confús. Així és la zona. Fins i tot pot semblar capriciosa, però, de fet, és exactament tal com la ideem a cada instant, en la nostra consciència... Tot allò que sembla que hi passa depèn de nosaltres mateixos, no de la zona.”
Stalker, Andrei Tarkovski, 1979


“Grey Matter” (Matèria gris) fa referència a la substància amb què pensem i que emprem per rebre i emetre la nostra visió del món. Intenta descriure un món intern, solitari, sense espais aparentment perceptibles o físicament palpables.

“Matèria gris” es presenta en un espai gris, il•luminat amb una llum tènue, que recorda un búnquer militar abandonat. Dos grans aiguaforts com un mapa estan clavats a plafons expositius: plànols arquitectònics, marques a l’atzar, estrats congestionats, deformats i embolicats entre ells. Una veu parla a poc a poc, treballant les seves paraules.

“Matèria gris” registra l’experiència d’un ésser conscient que emergeix d’un estat de xoc. A mesura que es mou a través d’una seqüència d’habitacions interconnectades, mal il•luminades, descriu les seves trobades amb objectes obscurs, formes ambigües, cap a una recuperació de records borrosos.