Fundació Miró


EXCEL·LENT ACTUACIÓ DE LA COMPANYIA DE DANSA CONCHA VIDAL DE VALICOURT



La companyia de dansa CONCHA VIDAL DE VALICOURT actuarà a la Fundació el proper dissabte, dia 7 de novembre a les 12'30.

US RECORDAM QUE ELS DISSABTES LA FUNDACIÓ PILAR I JOAN MIRÓ OFEREIX SEMPRE UNA JORNADA DE PORTES OBERTES!!!!!


FESTIVAL DANSANOVEMBRE
A LA FUNDACIÓ PILAR I JOAN MIRÓ
Data: 7 de novembre
Lloc: Espai Cúbic de l’FPJMiró
Hora: 12’30 h

STORMY RED
Concha Vidal

La performance com a ritual de pas, com a acció poètica on l'ànima es transforma inevitablement. Com a realització escènica que no demana ser entesa o interpretada sinó experimentada. Stormy red parla de moltes coses, com la transició del discurs opressor a la genuïnitat del discurs mateix. La societat patriarcal, com a element limitador en el –de vegades– esgotador exercici de la pròpia llibertat.

“Stormy red ofereix una mirada, la mirada de les dones que han adquirit la mirada, que retorna de l'experiència. L’experiència adquirida després del passatge iniciàtic pel qual les dones aprenen la seva diferència, la seva desigualtat, la pertinença a un dels dos gèneres. Dels estimats que es desfan al ball dels dies, de les dones abraçades a ninots de pedaç, de dones amb les mans plenes de buit, indomables en la seva fragilitat, decidides a triturar tot aquest món fàl•lic, per a deixar de ser l'objecte d'aquestes mirades, l'objecte sense ser, poc més que ningú. Dones que ascendeixen, malgrat tot, llastimosament, amb la càrrega del patriarcat, i són contrariades i repel•lides per la dona vestida d'home, segurament el paradigma més esperpèntic de les dones convenients, les que s'assignen la comesa de protegir l'imperi del patriarcat. Dones que fugen del lloc que han d'ocupar a la parella, a la vida conjugal, a l'experiència amorosa, a la maternal ... Dones que cerquen el seu sentit en un altre lloc. Que se cerquen.

La bellesa insòlita que sorgeix rere el ritual de l'abandonament, més enllà del desengany i de l'espera, en els límits incommensurables del silenci en què es confina les dones inconvenients que no juguen el seu paper. Quan sobrevé la cerimònia de l'alienació. Quan el propi cos es percep com una presència estranya, un cos esqueixat de la consciència, un cos buidat d'identitat, sense desig, sense temps, sense cap. Com un ésser desdoblat amb una existència aliena. Però nu, alliberat, desemmordassat, salvatge, capaç de tot. Un cos sense límits.”

Mª Antonia de Castro